sempre dins

visc fora de casa
des de fa molt de temps
i sé que no tornaré mai
i sé que hauria de anar-les a veure
més sovint
i ara me n'adono
i ara
que no puc fer-ho
ho veig

visc fora de casa
des de fa molt de temps
i encara marxaré més lluny
però sé que en quant tot això acabi
aniré
molt més sovint
perquè ara
me n'adono
i no ho puc fer
però ho faré

visc fora de casa
des de fa molt de temps
però les porto dins

i les sento aquí
quan tanco els ulls
i veig a la mama
portant-me un suc de taronja
cada matí

i les sento aquí
quan tanco els ulls
i veig la Andrea
ficant-se al meu llit
per poder dormir

i les sento aquí
quan tanco els ulls
i veig els avis
preparant la taula
el diumenge al migdia

i em sento allà
quan tanco els ulls
i m'hi veig
pujant aquelles escales blanques
obrint aquella porta marró
caminant pel passadís
que de nit
em feia tanta por
girant a mà dreta
i entrant a la meva habitació

i em sento allà
quan tanco els ulls
i recordo les meves tardes
tancada entre aquelles parets
estudiant
escrivint
sentint
plorant

i me n'adono
que no trobo a faltar
aquell barri
que em va fer patir tant
ni aquell institut
on em sentia tan i tan petita

i me n'adono
que no trobo a faltar
aquella casa
que no trobo a faltar
aquelles parets
ni aquell passadís
que em feia por
durant la nit
ni aquella porta marró
ni aquelles escales blanques

i me n'adono
que porto casa meva
dins meu
que porto
la meva mare
la meva germana
i els meus avis
just aquí dins
on em poso la mà
quan els recordo
quan els trobo a faltar
i em poso a plorar

i me n'adono
que per molt lluny
que sigui
sempre els porto a dins
i això
em fa sentir a casa

que per molt de temps
que passi
sempre els porto a dins
i això
em fa sentir a casa