desert

parlo amb tu
i la primavera
m'agafa per l'esquena
omplint-me
de flors
la pell

m'adormo cada dia
desde tu
pensant en tenir-te
devora meu
tancats lliurement
entre poesies
tatuades a foc
en la nostra ment

fas que qualsevol desert
s'inundi

sensible
petit
a vegades
incoherent

amb tu
és tot
o res

o ho deixes
o m'agafes

t'estimo
t'ho he dit
varies vegades
però en totes elles
estaves atrapat
amb les meves paraules
o algún somni
perdut
inconscient

però convençuts
que l'individu
és lo primer

tens por de mi
i això em fa mal
però més mal em fa
pensar
en deixar
de sentir

tendre

he sentit
només de veure't
que la teva ànima
m'ha acompanyat
cent viatges abans

t'he mirat als ulls
i he contemplat
la bellesa de la incertesa
de les primeres vegades

he vist com em miraves
i he de dir-te
que és la mirada
més maca
que m'han fet mai

m'he assegut
davant teu
i sense adonar-nos
hem sortit volant

no sé on
no sé com ha passat
però hem viatjat
ben lluny
durant quatre hores

no he tremolat
només pel fred
perquè quan m'has mirat
allà
de peus
rient
trobant excuses
a frases
per quedar-nos dos segons més
allà
passant fred
he volgut
besar-te les ferides
tan suaument
que he hagut d'esperar
a que ho fessis tu
per por
a tornar-les a obrir

i així ho has fet
m'has obert els ulls
i tancat la boca
amb el petó més tendre
que he tastat

m'he quedat amb ganes
de seguir-te escoltant

i no ens hem pas d'enganyar
també
de seguir-te
besant

amb tu tot és fàcil
sento que les nostres ànimes
han de seguir acompanyant-se
cent viatges més

(pot ser de la mà)

para

em trobo
dins d'un llit
on ja havia estat altres vegades
d'altres maneres

som persones adultes
amics
m'abraça mentre segueix dormint
i en un obrir i tancar els ulls
em trobo empresonats els pits

tardo a reaccionar
no sé què pensar
pensava que tot estava clar
però no

el meu cap es creua
i em pujo la samarreta
no sé per què
però ho faig
i no vull

em besa els pits suaument
però no vull
tardo a reaccionar
no sé què pensar
pensava que tot estava clar
però no

em tremolen les mans
mentre les seves
volen anar més enllà
se'm fiquen dins la pell
per darrera
i per davant
i no vull
demano que pari
però segueix
i no vull
demano que pari
però insisteix
i no vull

posa el seu cos
sobre el meu
empresonant la meva negativa
demano que pari
però segueix
es frega el cos
amb el meu
embrutant la meva alegria
demano que pari
però insisteix
i no vull

em diu que en realitat
em moro de ganes
i que dic que no
per fer-me de rogar
però no

em moro de ganes
de plorar
de cridar
de marxar
de picar-li tan fort que no ho torni a intentar
però no ho faig
i paro
torno a dir-li
que ha de parar
que no vull tornar a començar

i llavors para
però insisteix
en què va calent
i que estic al seu llit

em giro
i intento oblidar
el que acaba de passar
i mentre
ell
es comença a tocar

vull plorar
però el meu cap
m'obliga a oblidar
sense fer-ho
només per un matí
per no estar malament

ets una exagerada, penso
no n'hi ha per tant,
ha sigut culpa teva, per ficar-te al llit
ja saps com és, em reitero

vull plorar
perque pensava
que podíem ser amics
i després d'això ho hem sigut
hem rigut
i he estat bé
però al quedar-me sola
i tornar a pensar
m'he posat a tremolar
he tornat a plorar

no vull
que em torni
a passar

montañas

noto tus sueños

clavándose en mis muslos

tumbados en el sofá

acariciándote las ideas

entra el Sol por la ventana

y en mi alma tu cariño

rozándome suavemente

los huecos más escondidos de mi mente

oigo tu respiración

con los poros de mi piel

y sintonizo la mía

para acunarte

he tenido entre mis dientes

el sabor de tu belleza

y el ritmo de tu corazón

y te aseguro que no hay nada mejor

que verte a contraluz

con el alma abierta

tumbado en mi habitación

sé que te tienes que ir

pero qué bonito

es tenerte

enganchado a mi piel

todos estos pequeños ratitos

que decides compartirte conmigo

te prometo,

que conocerte no es lo mejor que me ha ocurrido

pero serte sincera

en esto que me pasa contigo

es la mejor decisión que he tomado

hasta el momento

no puedo repetirte

que te quiero

porque no quiero

que salgas corriendo

cuando todavía no has venido

pero puedo enseñarte

todo lo que tengo

aquí

en mi pecho escondido

si decides escucharme

con el corazón abierto

convirtiendo en música

tu latido

no quiero que seas mío

porque no me perteneces

quiero acompañarte

en tu camino

y ayudarte

(si lo necesitas y quieres)

cuando te canses

no quiero ser tuya

porque me valgo por mi misma

pero qué bonito

es el paisaje

cuando viene acompañado de tu risa

hay montañas que cuando las ves de lejos

te da miedo atravesarlas

pero te vas acercando

y puedes contemplar la belleza de sus árboles,

lo bonito que suena adentrarse en sus entrañas

y sentir la conexión más natural del mundo

algo parecido me pasó contigo

pero ya no,

ya no me das miedo

sortir corrents

alço la mirada

és de nit

i tot s'amaga

de la foscor

alço la mirada

i contemplo

sense mirar-les

com les dones

van alleugerades 

alço la mirada

i em veig a mi

essent dona

caminant casi volada

com qui fuig

per salvar la vida

miro a tots costats

no hi ha ni Déu

ni sa mare

però tinc por

no sé alçar la mirada

miro el mòbil

per si he

de tocar l'alarma

em serveix de consol

tot i saber

que de res

serviria 

si algú m'atrapa

camino més ràpid

perquè el meu cos

té aquest instint

de sortir corrents

però no sé de qui

no sé de què

no veig res

i de cop i volta

veig llum

és una altra dona

ens mirem

somriem

i per un segon

deixo de tenir por

deixo de córrer

em sento a casa

sense saber

qui és

sense saber res d'ella

un sentiment ens uneix

ens fem companyia per uns instants

i tot està bé

arribo a casa

fico la clau a la porta

encara amb la sensació

de tenir algú a darrera

obro amb tremolor

m'asseguro de tancar-la

i camino, encara amb el cor

a la boca

pel passadís

respiro ja al meu llit

per fi aqui

natura

veig com la llum
enganxa la meva pell
nua de tabús
però coberta de petons
de pèl
de somriures
que impacients
em fan pessigolles

veig com la llum
projecta
tot el que intento amagar
de mi mateixa
del món que he creat
dins
del meu cap

em miro
al mirall
com qui intenta
semblar perfecte
amago panxa
ajunto cames
baixo braços
i pujo galtes

no sóc jo
el mirall m'enganya

intenta fer-me veure
una piranya
construida a base
de teranyines
que no saben
com seguir enredant-me

sóc forta
sóc lliure
sóc bruixa sense llibre
però amb la ment
plena de coneixement
que dia rere dia
seguim tenint present
desconstruint
les bases
del que
els mentiders
intenten fer realitat

em miro al mirall
i deixo anar la panxa
respiro tranquila
obrint les cames
abaixo la mirada
als meus pits
atrapats per la mare natura
per la força
de la gravetat
que m'agafa

em miro els malucs
amples per donar vida
sense saber
si és el que vull
però amb la natura del meu costat
a sobre meu
i interiorment

no sé què és ser dóna
no sé com he de ser
però sóc així
no m'intentis canviar

em miro al mirall
i veig la llum
que surt de dins meu
de la meva mirada
curta
impacient
però templada

em miro al mirall
i els meus cabells despentinats

així sóc feliç
així em vull estimar

impacient

et miro
ja fa
quatre mesos
que et vaig canviar
de lloc
de pensament
de sentiment

et miro
ja fa quatre mesos
que et miro diferent

et miro
i et veig
una persona
que no necessita
cap tipus
de complement

et miro
i se m'encalla
la ment
al veure
que el teu present
et fa sentir
impacient

et miro
i sé
que hem fet bé

et miro
i et segueixo estimant
una mica millor
una mica distant
una mica tirant

et miro
i sento
que ens hem separat
però
en l'essencial
seguim
sent
exactament
igual

instintiu

Ets allò instintiu
que em surt
de dins
quan penso
en estimar
una pell
un ésser humà

Oloro la teva pell
agafant-te de la mà
i em recorre
per dins
algo naturalment meu
un calfred
de cap
a peu

t'agafo per darrera
fent del teu cos
la meva bandera
i ondejo
el meu pit
amb la teva esquena
intentant
fer-te volar

la teva respiració m'enlaira
ben lluny
dels teus llençols
però em sento
tan connectada a tu
que prefereixo
quedar-me
al cau
del teu pit

tan de bo
pogues venir
(amb tu)
aquesta nit

toda la noche

he soñado
contigo
toda la noche

me quedé dormida
imaginando que tus manos
rozaban mis mejillas
mientras tu cuerpo
se fundía
con
el mío

he soñado
contigo
toda la noche

y me he despertado
temblando
porque he notado
tu cuerpo
al mío
pegado

pero no estabas aquí

he soñado contigo
toda la maldita noche
porque des de que me fui
de tu casa
mi cuerpo
siente tu fantasma
tiene antojo
de tus mimos

he soñado contigo
pero no quiero soñar
quiero que estés
a mi lado
dormido
o haciéndome temblar

he soñado contigo
toda la noche
con tu frío
y mi manera de abrigar

he soñado
que venías
y me hacías soñar

frenos

he arrancado
dos páginas
por miedo
porque
estaba
evitando
escribir lo que siento

no quiero ponernos frenos

contigo
solo tiemblo de placer

tú no me das miedo,
solo, si echas a correr

joder
contigo
se está tan bien

hoyuelos

en medio
de tus brazos
he tenido
ganas
de decirte
que
te quiero,
que no quiero
otros intentos

pero
pienso en ti
en tu libertad
y
se sellan
mis labios:
quiero verte volar
a mi lado
si algun día
quisieras

te habría dicho
te quiero
mientras reíamos
siendo
pequeños
en medio
de bromas
pero sin serlo

me acaricias
el aura
con la mirada
y
me hundo
en tus hoyuelos
haciéndome la remolona
para que
sigas
sonriendo

no quiero que te vayas
no quiero que me eches

creo
que empiezo
temprano,
quizás tontamente también,
pero empiezo a quererte
y ojalá
algún día,
tontamente,
no me dejes escapar
sin atraparnos

te quiero a ti
siendo libre
pero
(por elección)
solo conmigo

tardes entre costelles

tinc un espai
entre el pit
i la cadera
on m'agradaria
atrapar-te
i dormir-te
trenta mil tardes
com aquesta

a mitja llum
t'observo
ben desperta
però et prometo
que sembla
que estigui
somiant

mil casualitats
per les que hem
hagut
d'esperar
però ara ja està.

et tinc aqui davant
somrient
ben tranquil
i m'agradaria
no
deixar-te
de
tenir

tiempo

te beso
tan lentamente
que juro
que parece
que hayamos
parado el tiempo

no quiero que se acabe
esto nuestro

sigo sin saber qué es
por miedo
a preguntarte
y que te vayas
corriendo

nos abrazamos
riendo
como
si no
hubiera
pasado el tiempo

te juro
que no lo entiendo
pero
qué bonito
es esto
de sentirte
conectado
a alguien
en tan solo
un momento

somsomnis

de bon matí
em somrius
i
se m'oblida
que tinc son
però
començo
a somiar.